La violència estètica

untitled2

Tradicionalment quan s’aborda la temàtica de la violència contra la dona, sovint l’atenció és concedida de manera predominant a la violència física, verbal i psicològica, fonamentalment exercida per l’home contra la seva parella dona, així com a la violència sexual, laboral o institucional, entre d’altres. No obstant això, les nostres societats contemporànies experimenten una sociopatia, és a dir, una malaltia social, ja que la violència s’ha fet cada cop més complexa, diversificada, massificada i institucionalitzada. Les dones són víctimes d’una forma de violència poc atesa i no tipificada en la normativa jurídica dels països, però que ha assolit grans proporcions i s’ha cobrat la vida d’una multiplicitat de dones. Ens referim a la violència estètica.

 

Aquesta violència estètica es concreta amb la consolidació d’una bellesa mercantilitzada, seriada, reproduïble, uniforme, estandarditzada, massificable i descartable, d’acord amb el procés de racionalització, mercantilització, industrialització i tecnificació de la societat.

 

A raó del que s’ha exposat, és possible afirmar que la nova bellesa es caracteritza per:

 

  1. La subvaloració del cos biològic, en correspondència a la lògica de la modernitat, de control de la natura. Des d’aquesta perspectiva, el cos ja no és concebut com un tot, ja no és per sentir-ho, cuidar-lo, respectar-lo i valorar-lo. Per contra, és considerat com un objecte d’exhibició; la modernitat ha presidit el procés de fragmentació del cos, ara concebut com parts modificables, intercanviables i intervenibles, establint així el culte al cos com a fenomen social.

 

  1. L’absència de defectes, les característiques neonatals i l’eterna joventut són aspectes considerats altament atractius. El mercat de la bellesa està dirigit a les joves i a promoure la il·lusió de la joventut a les que ja no ho són. Aquest fet es fa manifest en l’exclusió de les dones adultes en la publicitat i en la indústria de la bellesa.

 

  1. L’exacerbació i aprofundiment del rebuig a la “lletjor”, la qual històricament s’ha definit com aquella propietat d’una persona o cosa que no és agradable a la vista, capaç de produir desplaer, considerat poc estètic, repulsiu, dissonant, i que en l’actualitat es constitueix com a element per a la construcció d’estigmes.

 

  1. L’exclusió de tota bellesa alternativa a l’europea, el que és diferent no és bell, la qual cosa es fa manifest mitjançant l’exclusió o limitada presència de diversitat racial, ètnica i fenotípica en la indústria de la moda i publicitària.

 

Aquests fets en el seu conjunt creen les condicions per a la realització de modificacions del cos, principalment a través de procediments quirúrgics invasius, els més comuns: rinoplàstia, implants de glutis, de pits, liposucció, així com la injecció de substàncies prohibides com els biopolímers.

 

Però ens hem parat a pensar quins són els factors causals que intervenen en la decisió de modificació corporal? Entre elles podem considerar a grans trets:

 

  1. Patologies d’ordre psicològic individual. Les modificacions estètiques han estat utilitzades com a via d’escapament davant les insatisfaccions de les persones pel que fa a la vida moderna, on el consum permet aparentment superar les frustracions, traumes, rebutjos, preocupacions, vergonya, culpes, complexos, odi i obsessió pel que fa al cos.

 

  1. Els mitjans de comunicació i la indústria cosmètica construeixen, reconstrueixen, promouen, propaguen, perpetuen i imposen imaginaris, arquetips, il·lusions, models i estàndards de bellesa inassolibles a través de la quotidianització de la imatge i missatges d’estrelles, models i cantants que distorsiona la realitat, impedint -principalment a les dones- trobar patrons de referència.

 

  1. La democratització de la cirurgia estètica i la consolidació del cirurgià estètic com a déu de la modernitat. En el passat les modificacions estètiques van ser principalment consumides per grups de dones d’elevats recursos econòmics i poder adquisitiu, fonamentalment aquelles que feien vida als mitjans de comunicació, informació i difusió massiva. En l’actualitat, les dones per realitzar-se aquests procediments i intervencions en els seus cossos són capaces de gastar els estalvis de tota una vida, sol·licitar préstecs a familiars, amistats, crèdits bancaris i endeutar-se per elevades sumes de diners, vendre els seus béns i fins i tot prostituir-se. A més d’això, l’accessibilitat a aquests tractaments, es troba estretament lligada a una baixada en els preus, que pot ser explicada per la realització d’aquests procediments en llocs no certificats, així com, la utilització de substàncies i materials no aptes per al ús mèdic.

 

  1. L’establiment del cànon de bellesa femení com una nova forma de misogínia. El patriarcat ha dissenyat noves formes i mecanismes per a l’exercici de la tirania sobre la dona. Ja no es manifesta com en el passat a la negativa de l’exercici del sufragi, les dificultats en la inserció laboral i l’encara estesa violència física, sexual i psicològica; en l’actualitat l’establiment del mite de la bellesa contribueix a desviar l’atenció de les dones d’assumptes rellevants sobre la seva situació social, així com dels espais de participació política.

 

  1. L’expectativa patriarcal. En gran proporció, quan les dones accedeixen a la intervenció i invasió del seu cos a través d’aquests procediments, generalment estan orientades a respondre i satisfer les fantasies masculines imposades pel patriarcat, com ho són les grans proporcions, la voluptuositat, l’exuberància, la sexualitat o l’exhibicionisme. Una gran quantitat de dones accedeixen a aquests procediments com a acte de complaença a la seva parella.

 

  1. La responsabilitat de la dona. Finalment, no podem obviar la responsabilitat de la dona com la principal causa en el procés de modificació estètica corporal i les conseqüències associades. Fer-ho suposaria la reproducció de l’esquema interpretatiu patriarcal, en el qual la dona es considera i defineix com a ésser passiu, desproveïda d’autonomia i independència. Hem de reconèixer la responsabilitat d’aquelles dones que exerceixen violència contra elles mateixes, a l’avaluar-se i valorar-se a partir dels criteris imposats per un mercat capitalista que ha cosificat, mercantilitzat i comercialitzat els seus cossos; la responsabilitat de no qüestionar, exercir resistència i obviar els patrons estètics imposats, així com accedir a sotmetre’s a cirurgies invasives, restriccions alimentàries, procediments agressors de la seva integritat, la seva naturalesa.

 

Unit a això, és important rescatar que aquests procediments en alguns casos tenen conseqüències:

 

  1. L’alteració de l’estat emocional, depressió, ansietat, culpa, vergonya i aïllament social.

 

  1. El desenvolupament natural del cos es veu aturat per la realització de cirurgies invasives a edats primerenques.

 

  1. La preocupació excessiva pel cos i la imatge crea conductes addictives, com els trastorns alimentaris i els trastorns dismòrfics corporals.

 

Procediments estètics infructuosos que donen com a resultats deformitats, asimetries, perforacions, desfiguració, mutilacions i, en el pitjor dels casos, la mort.

 

Per aquesta raó es fa necessari augmentar els esforços per visibilitzar aquest fenomen, així com la conscienciació i intervenció social que permeti prevenir i minimitzar l’impacte d’aquesta problemàtica que afecta cada vegada més a les dones, però també als homes de les nostres societats contemporànies.

 

Esther Pineda G

Traducció: Gènere, Feminismes i LGBTI Ajuntament de Sabadell http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=54995&Itemid=1637&search=Esther%20pineda